14/03/2019

NOVA LLEI DE SECRETS EMPRESARIALS

NOVA LLEI DE SECRETS EMPRESARIALS

Avui en dia, la informació és un bé objecte de comerç i els avenços tecnològics en faciliten la seva divulgació, podent així produir un perjudici a les empreses, és per aquesta raó que el passat 20 de febrer es va publicar al BOE la Llei 1/2019 de Secrets Empresarials (que va entrar en vigor ahir, dia 13 de març del 2019).

Amb aquesta llei s’adapta al dret espanyol la Directiva de la Unió Europea 2016/943, sobre la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgada contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícita, directiva que cada estat membre havia d’incloure abans del 9 de Juny de 2018.

La nova norma espanyola cerca complir dos objectius. El primer, garantir que la competitivitat de les empreses europees que es basa en informació empresarial no divulgada estigui protegida de manera adequada; i el segon, millorar les condicions i el marc pel desenvolupament i l’explotació de la innovació i la transferència de coneixements en el mercat interior.

Per ajudar-nos a entendre aquest tema s’han de comentar diversos aspectes.

El primer d’ells és què s’entén per secret empresarial. Inclou tota informació relativa a qualsevol àmbit de l’empresa sempre que aquesta sigui secreta – quan no sigui fàcilment accessible o no sigui generalment coneguda per les persones que pertanyen a l’entorn on la informació és utilitzada –, tingui un valor empresarial i hagi sigut objecte de mesures raonables per part del titular per mantenir-la en secret.

En segon lloc cal fer refèrencia a l’obtenció, utilització i revelació lícita de secrets. Es considerarà lícita quan es dugui a terme en exercici del dret de llibertat d’expressió o d’informació; es busqui protegir un interès reconegut en el dret Europeu o espanyol; es persegueixi descobrir, alguna falta, irregularitat o activitat il·legal; i quan els treballadors ho hagin posat en coneixement dels seus representants, en exercici legítim de les seves funcions.

D’igual manera serà lícita l’obtenció que es realitzi per descobriment o creació independent;  per observació, estudi o assaig d’un producte o objecte que s’hagi posat a disposició del públic o que qui estigui lícitament en possessió no en tingui cap prohibició per obtenir la informació; en exercici dels drets dels treballadors i dels representants a ser informats d’acord amb les normes legals; i qualsevol altre actuació que resulti de les pràctiques comercials lleials.

En tercer lloc i per contra al que s’ha exposat a l’apartat anterior, es considerarà una violació de secrets empresarials quan sense consentiment del titular o mitjançant pràctiques comercials deslleials s’obtingui, s’utilitzi o es reveli, o bé quan, mediant un acord de confidencialitat, s’exploti el secret. També es contempla en la norma la vulneració indirecta del secret.

En quart lloc, s’indiquen les accions que es podran sol·licitar davant les violacions prèviament mencionades. Essent aquestes les següents:

  1. La declaració de violació del secret empresarial.
  2. El cessament o prohibició dels actes de violació.
  3. L’aprehensió de les mercaderies infractores i dels mitjans destinats únicament a la seva producció, per tal de destruir-les, entregar-les a entitats benèfiques o modificar-les per eliminar les característiques que les fan ser infractores.
  4. La remoció de qualsevol suport que contingui el secret empresarial, i en el seu cas la seva destrucció total o parcial.
  5. L’atribució de les mercaderies infractores al demandant, imputant-se el valor de les mercaderies a la indemnització posterior.
  6. La indemnització de danys i perjudicis, sempre que es pugui apreciar dol o culpa en l’infractor.
  7. La publicació o difusió completa o parcial de la sentència, preservant en tot moment la confidencialitat del secret empresarial.

En cinquè lloc, s’ha de tenir en compte la fixació dels danys i perjudicis en la que s’inclouran tots els perjudicis econòmics – també el lucre cessant – que hagi patit el titular del secret, l’enriquiment injust obtingut per l’infractor i el perjudici moral en els casos que així fos considerat.

Per últim, les accions de defensa dels secrets empresarials prescriuen en el transcurs de tres anys des del moment en que es van poder exercitar i la persona legitimada va tenir coneixement d’aquell que va realitzar la violació del secret. Aquest termini podrà ser interromput per les causes previstes en l’article 1973 CC (per reclamació extrajudicial del creditor i per qualsevol acte de reconeixement del deute per part del deutor) i 143 LJV (per la presentació amb ulterior admissió de la sol·licitud de conciliació).

 

Esperant que sigui del seu interès, quedem a la seva disposició per qualsevol ampliació o comentari.

Rebin una cordial salutació.

Encara no hi ha comentaris,.

Deixar un comentari

Esborrar els camps del formulari