03/09/2015

La Llei 15/2015 de 2 de juliol de la Jurisdicció Voluntària

La Llei 15/2015 de 2 de juliol de la Jurisdicció Voluntària

Amb la Llei 15/2015 s’estableix marc regulatori tant general com específic als expedients de jurisdicció voluntària i s’atorguen competències als Notaris i Registradors. En aquests casos s’estableix una remissió a la legislació Notarial o Registral específica, objecte de modificació a les disposicions finals de la Llei.

Pel que fa a les normes procedimentals generals aplicables a tots els expedients de jurisdicció voluntària i que més endavant esmentarem, hem de destacar que, a no ser que la llei expressament ho estableixi, la formulació d’oposició per part d’algun dels interessats, no convertirà l’expedient en contenciós ni tampoc impedirà que aquest continuï amb la seva tramitació fins que sigui resolt. També cal destacar que l’impuls del procediment correspondrà al Secretari Judicial, qui també decidirà sobre el fons d’alguns assumptes.

La llei desjudicialitza competències que tradicionalment s’havien atribuït a l’autoritat judicial. En general, és possible afirmar que el Jutge manté aquelles competències relatives a l’interès públic, estat civil, persona i família, així com també les manté en tots aquells expedients que afectin als drets dels menors i persones amb la capacitat modificada judicialment.

Els procediments desjudicialitzats es basen en l’alternativitat de competències, en determinats procediments la llei atorga la facultat d’escollir entre sotmetre’s al Secretari Judicial o al Notari; o al Secretari Judicial o al Registrador.

En l’àmbit successori queden reservats a l’àmbit jurisdiccional la rendició de comptes de la marmessoria, autoritzacions per a actes de disposició del marmessor, l’autorització de l’acceptació o repudiació de l’herència en els casos determinats per llei. El Secretari Judicial amb competència compartida amb els Notaris es farà càrrec dels supòsits de renúncia o pròrroga del marmessor o del comptador partidor, la designació d’aquest i l’aprovació de la partició de l’herència realitzada pel comptador-partidor datiu. De la resta d’expedients se’n fan càrrec els Notaris amb competència exclusiva, com per exemple la declaració dels hereus abintestato dels parents del causant, descendents, ascendents, cònjuge i parents col·laterals.

En matèria mercantil s’atribueix als Registradors competència sobre determinats assumptes que fins ara corresponien al Jutge del mercantil. Ara aquesta competència serà compartida amb els Secretaris Judicials. Així, atendran les sol·licituds de convocatòria de Junta General formulades pels socis quan aquestes no haguessin estat convocades dins del corresponent termini legal o estatutàriament establert, també en cas de paralització dels òrgans socials. Cal afegir que registradors i secretaris assumeixen competències pel que fa al nomenament de liquidadors, auditors o interventors.

D’altra banda, el Notari tindrà competència per adoptar les mesures previstes en la legislació mercantil en els casos de robatori, furt, pèrdua o destrucció de títols (és a dir, comunicarà la sostracció mitjançant requeriment a l’emissor dels títols i adoptarà mesures com la suspensió de l’obligació de pagament documentada en el títol). També serà competent per nomenar pèrits en els contractes d’assegurances quan no existeixi acord entre les parts en la designació dels mateixos.

Encara no hi ha comentaris,.

Deixar un comentari

Esborrar els camps del formulari