23/04/2015

Codi de consum de Catalunya

Codi de consum de Catalunya

El passat 31 de març va entrar en vigor la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de Juliol, del Codi de Consum de Catalunya. Un articulat que ve a donar resposta al considerable augment en la taxa d’execucions hipotecàries des de l’inici de la crisi mundial en 2007, com s’estableix en el propi preàmbul de la Llei.

Amb ella el legislador introdueix una sèrie de mesures per reforçar la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris.

D’altra banda, i també en relació a la conjuntura econòmica que es viu al país, s’estableixen diverses mesures de protecció de les persones que es troben en situació de pobresa energètica, o de vulnerabilitat econòmica. Com també, es regula la creació d’un Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics.

I, finalment, s’inclouen una sèrie de mesures en matèria d’informació general a les persones consumidores, ampliant-se l’àmbit subjectiu del concepte de consumidor.

Podem, llavors, englobar les mesures en tres grans blocs:

1. Protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris.

– Mitjançant l’article 5, s’introdueix l’article 123-10 a la Llei 22/2010 segons el qual, consumidors, avalistes i tercers hipotecants té dret a rebre dels notaris, amb 5 dies d’antelació) la següent informació relativa als contractes de crèdit o préstec hipotecari: escriptura pública de contracte de crèdit o préstec habitatge i les seves conseqüències jurídiques i econòmiques; les conseqüències d’una possible execució per impagament i de les fluctuacions el preu de mercat de l’habitatge, possibilitat que les entitats de crèdit demanin ampliacions de garantia, i altres drets i obligacions; així com informació relativa a l’arbitratge.

  • Adjudicant-se així mateix la responsabilitat als notaris de garantir la no inclusió de clàusules abusives en aquests contractes.

– Molt destacable resulta la imposició d’acudir a la mediació per a la resolució extrajudicial dels conflictes derivats d’execucions hipotecàries d’habitatges habituals, prèviament a qualsevol altre procediment judicial o a la intervenció notarial, que introdueix l’article 8.

– L’aposta de la Generalitat per la resolució extrajudicial de conflictes, en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris que tenen per objecte l’habitatge habitual, es veu reforçada per l’article 9, que modifica el 133-1 de la Llei 22/2010 i, que estableix s’entén que l’empresa prestatària accepta el conveni arbitral tret que, de forma expressa, manifesti el contrari. I per l’article 10 del foment de l’adhesió a l’arbitratge de les empreses que atorguen crèdits o préstecs hipotecaris sobre l’habitatge.

– S’incorporen als serveis socials en la resolució de conflictes de consum en matèria de crèdit o préstec hipotecari, que afectin a l’habitatge habitual, perquè elaborin un informe que determini els riscos socials i econòmics derivats del procés de llançament, que s’acompanyarà de propostes de viabilitat o liquidació ordenada del deute (fent-se esment exprés a la dació en pagament), article 7.

– Mitjançant l’article 20 s’afegeix el títol VI al llibre segon de la Llei 22/2010 que regula les relacions de consum en matèria de crèdits i préstecs garantits amb una hipoteca sobre l’habitatge, per a la seva adquisició o rehabilitació incorporant la figura de l’intermediari de crèdit.

– Mitjançant l’article 22 es modifica l’article 331-4 de la Llei 22/2010, incloent com a infraccions del Codi la no obligació de donar les explicacions adequades en matèria de crèdits o préstecs (establertes en l’article 263-1); incomplir les obligacions d’avaluar la solvència de la persona consumidora (establerta en l’article 263-2); així com, imposar a les persones consumidores la contractació d’assegurances i altres serveis accessoris amb determinades empreses o entitats.

2. Protecció de les persones que es troben en situació de pobresa energètica, o en situació de vulnerabilitat econòmica.

– Mitjançant l’article 2 apartat segon, es modifica l’article 111-1 de la Llei 22/2010 i, s’incorporen els conceptes de pobresa energètica – incapacitat d’una llar per satisfer el mínim de serveis energètics garantint així les necessitats bàsiques- i de persones en situació de vulnerabilitat econòmica – total dels ingressos dels membres de la unitat familiar o convivencial no sigui en cap cas superior a 1,5 vegades l’indicador de renda de suficiència. [1]

– S’incrementa la protecció d’aquests col·lectius respecte de les empreses prestadores de serveis bàsics, mitjançant l’article 17 que modifica el 252-4 de la Llei 22/2010. El sentit de: establir obligació d’informar dels drets que tenen, en qualsevol comunicació referent a la falta de pagament, de forma clara, transparent i adequada a les circumstàncies; les persones en situació de vulnerabilitat econòmica poden suspendre la interrupció del subministrament mitjançant la presentació d’un informe dels serveis socials bàsics, o la presentació de la sol·licitud del mateix; igualment estan protegides dels corts de subministrament durant els períodes crítics; així com la disponibilitat d’instrument de suport econòmic necessari.[2]

– Es crea, d’acord a la disposició addicional primera, el Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics perquè les unitats familiars que no poden complir els compromisos de pagament dels serveis d’aigua, electricitat o gas tinguin els instruments de suport econòmic necessaris.

3. Mesures en matèria d’informació general a les persones consumidores, i ampliació del concepte de consumidor.

– L’article 2 apartat primer, afegeix un apartat segon a l’article 111-1 de la Llei 22/2010 i, amplia l’àmbit subjectiu del concepte de consumidor a: les persones físiques empresàries que estiguin dins del règim especial de treballadors autònoms; empreses prestadores de serveis bàsics i serveis de tracte continuat; i les empreses que tinguin consideració de microempreses d’acord a la recomanació 2003/361/CE de 6 de maig.

– El Registre de serveis públics de consum de Catalunya passa a denominar-se Directori de serveis públics de consum de Catalunya, segons la nova redacció de l’article 126-11 de la Llei 22/2012 modificació introduïda per l’article 6 de la Llei 20/2014.

– Els articles 4, 11, 12, 14, 16 i 18 estableixen una sèrie de mesures amb la finalitat de garantir la major transparència possible, i la millora disponibilitat, de la informació que rebin els consumidors, posant l’accent principalment en el com i on haguessin d’aquests cursar les seves queixes i/o reclamacions.

Finalment cal esmentar que mitjançant aquesta mateixa Llei es modifica, d’acord a la disposició final primera, també la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovada pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny. Articulant aquesta disposició una nova taxa per a les empreses prestadores de serveis bàsics que estableix una quota (50 euros) per cada reclamació que hagi donat motiu a una inspecció per l’Agència Catalana del Consum.

I com a anotació final, aclarir que totes aquestes modificacions van entrar en vigor el passat 31 de març a excepció dels articles 3 i 17 (que regulen la pobresa energètica) i la disposició addicional primera (creació del Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics) que van entrar en vigor l’endemà de la seva publicació.

[1] Incrementat pels següents conceptes: un 30% per cada membre de la unitat a partir del tercer; un 10% per cada membre de la unitat en situació de dependència moderada; un 20% per cada membre de la unitat en situació de dependència severa; un 30% per cada membre de la unitat en situació de gran dependència; un 10% per cada membre de la unitat de seixanta-cinc anys o més.

[2] Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics.

Encara no hi ha comentaris,.

Deixar un comentari

Esborrar els camps del formulari